En una època en què gairebé tot passar per una pantalla, ens oblidem que darrera de la Internet que hi veiem hi ha infraestructures concretes i decisions humanes. Qui controla aquestes infraestructures controla, en bona part, com ens comuniquem, treballem i accedim al coneixement.
Què és la sobirania tecnològica?
La sobirania tecnològica és la capacitat que té una comunitat per decidir, gestionar i adaptar les seves pròpies tecnologies segons les seves necessitats.
És poder escollir com ens connectem, amb quins valors ho fem i amb quines regles i condicions.
Quan les decisions sobre les xarxes, els programes o les dades estan en mans de grans corporacions, perdem autonomia. I, quan una comunitat construeix la seva pròpia xarxa recupera el control sobre la infraestructura i el coneixement en el que aquesta funciona.
Però, per què ens ha d’importar això?
Perquè Internet és avui una necessitat bàsica, no només per navegar i enviar missatges, sinó perquè és l’accés a l’educació, a la informació, a la participació ciutadana i als serveis públics. Quan la connexió depèn de pocs actors, correm el risc de quedar exclosos o de perdre drets.
Perquè és sobirania digital, tenir el poder de decidir com volem que sigui la nostra Internet.
La sobirania tecnològica no és només un aparells, cables i antenes, és una manera de dir que volem decidir col·lectivament el nostre futur digital, una manera de posar la tecnologia al servei de la comunitat, i no a l’inrevés.
Internet pot ser una eina de control o una eina d’alliberament.