Recentment, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha publicat el seu primer informe biennal sobre la qualitat del servei de telecomunicacions en zones rurals. Aquest estudi compara l’experiència de les persones usuàries en municipis de baixa densitat de població amb la resta del territori, aportant dades de l’estat actual de la bretxa digital.
Les dades a partir de les quals s’ha fet l’informe provenen d’informació de més de 300 operadors, mesuraments de camp en gairebé 1.000 municipis i dades de més de 2,4 milions d’usuaris. La conclusió principal a la que arriba la CNMC és que és esperançadora però exigent perquè, tot i que la bretxa digital s’ha reduït els darrers anys, encara persisteixen diferències significatives, especialment en les velocitats més altes i en el desplegament del 5G.
Però, quines són les principals diferències de connectivitat a l’entorn rural respecte a l’urbà?
L’informe destaca que la disponibilitat de banda ampla fixa és molt alta a tot el territori, però el percentatge de llars connectades és diferent respecta als paràmetres següents:
- Disponibilitat: Mentre que el 99% de les llars urbanes disposa de banda ampla fixa, en les zones rurals aquest percentatge baixa fins al 78%.
- Tecnologia: La fibra òptica és la tecnologia predominant als dos entorns (90,1% urbà respecte al 88,1% rural). Tot i això, en municipis de menys de 100 habitants, la presència de la fibra és molt inferior, i les persones usuàries han de dependre de xarxes mòbils, wifi o satèl·lit.
- Velocitats: Els accessos de més de 100 Mb/s estan molt estesos (un 88% a l’entorn rural), però la diferència es manifesta més evident en les velocitats de més d’1 Gb/s, presents en un 35,4% de les zones urbanes davant un 26,6% de les rurals.
- Temps d’espera: Un altre aspecte crític és el temps per obtenir una nova connexió: de mitjana, es triga 24 dies en localitats de menys de 100 habitants, comparat amb només 7 dies a les grans ciutats.
El desplegament del 5G i la població del municipi
L’estudi confirma una relació directa: a menor nombre d’habitants, menor presència de tecnologies avançades. Pel que fa al 5G, les dades mostren un retard clar a l’entorn rural:
- El 96% dels municipis urbans disposa d’almenys una xarxa 5G, mentre que en els municipis rurals la xifra cau al 82,2%.
- La competència també és menor: només el 15,4% dels municipis rurals compta amb tres xarxes 5G, en contrast amb el 49,7% de les zones urbanes.
- En general, les velocitats de descàrrega i pujada es redueixen a mesura que disminueix el volum de població del municipi, tot i que s’ha detectat que, en alguns casos, certs municipis rurals presenten millors resultats que municipis urbans de dimensió similar.
La CNMC es pregunta sí la Internet rural és suficient per al dia a dia i vídeo en directe?
Malgrat les diferències tècniques, l’informe conclou que la qualitat dels serveis actuals és suficient per als usos habituals, perquè :
- La navegació web, les trucades i l’streaming de vídeo (plataformes com YouTube o RTVE Play) funcionen correctament en els dos entorns.
- La qualitat de reproducció de vídeo en alta resolució (HD ≥720p) és similar tant a l’entorn urbà com al rural.
- En general, el nivell de satisfacció dels usuaris és bo a tot el territori, tot i que a les zones rurals es detecten valoracions lleugerament més baixes o intermèdies, sense que la diferència sigui considerada significativa.
Considerem interessants informes com aquest, i tot i que la infraestructura base permet una vida digital funcional al món rural según este informe, des de la Fundació guifi.net seguim treballant perquè l’accés a les tecnologies d’última generació i les màximes velocitats no depenguin del codi postal.