Quan la lluita contra la pirateria trenca Internet: què ens ensenya l’informe d’OONI sobre els bloquejos de LaLiga
El passat 30 de juny, l’Open Observatory of Network Interference (OONI) va publicar un informe exhaustiu sobre els efectes col·laterals dels bloquejos aplicats durant les retransmissions de LaLiga a l’Estat espanyol. Les conclusions són contundents: més de mig milió de dominis legítims han resultat afectats, almenys temporalment, per mesures destinades a impedir l’accés a emissions il·legals de futbol.
Per a la comunitat que defensa una Internet oberta, neutral i distribuïda, aquestes dades no són només una anècdota tècnica. Són una advertència sobre els riscos de governar infraestructures comunes amb eines massa contundents.
Els antecedents: de la protecció dels drets audiovisuals al bloqueig massiu
A finals de 2024, un jutjat mercantil de Barcelona va autoritzar LaLiga a exigir als operadors de telecomunicacions el bloqueig d’adreces IP vinculades a serveis de retransmissió il·legal. Els primers bloquejos van començar el febrer de 2025 i, segons declaracions públiques de la mateixa organització, poden afectar milers d’IP cada cap de setmana.
El problema és que Internet del 2026 no funciona com la del 1996.
La majoria dels serveis digitals actuals comparteixen infraestructures: xarxes de distribució de continguts, plataformes al núvol i sistemes d’allotjament multiusuari. Una sola adreça IP pot servir milers o desenes de milers de dominis diferents. Bloquejar aquella IP significa, inevitablement, bloquejar també serveis que no tenen cap relació amb la infracció perseguida.
Aquest fenomen, conegut com a overblocking o sobrebloqueig, era un risc perfectament conegut pels experts i fins i tot havia estat identificat per la Unió Europea en documents sobre bones pràctiques en la lluita contra la pirateria en directe.
Les xifres: mig milió de dominis afectats
L’estudi d’OONI ha analitzat 9,2 milions de dominis i conclou que 554.000 van resultar inaccessibles en algun moment durant les finestres de bloqueig associades als partits de LaLiga. Això representa aproximadament el 5,8% dels dominis més populars d’Internet.
Els impactes inclouen:
- Organitzacions de drets humans, com Amnistia Internacional.
- Mitjans de comunicació independents.
- Organitzacions ambientals.
- Institucions públiques i universitats.
- Plataformes de missatgeria i eines de comunicació.
- Entitats humanitàries i socials.
El cas més paradigmàtic és el de Cloudflare: només 2.218 IP bloquejades van afectar més de 500.000 dominis diferents, demostrant fins a quin punt la infraestructura actual és compartida i interdependent.
Quan la infraestructura comuna es converteix en dany col·lateral
Des de la perspectiva de les xarxes comunitàries, aquest episodi posa de manifest una tensió fonamental: els mecanismes de control centralitzat xoquen amb la realitat distribuïda d’Internet.
Les mesures pensades per actuar sobre un servei concret acaben afectant tercers innocents perquè la infraestructura és comuna. És una situació comparable a tallar una carretera sencera perquè un dels vehicles que hi circulen incompleix la normativa.
La neutralitat de la xarxa no és només un principi jurídic o polític; és també una necessitat tècnica per preservar el funcionament d’un ecosistema compartit.
L’informe d’OONI també documenta casos especialment preocupants de manipulació del trànsit mitjançant tècniques de TLS Man-in-the-Middle observades en alguns operadors, una pràctica que introdueix riscos addicionals sobre la confiança i la seguretat de les comunicacions digitals.
Quins aprenentatges en podem extreure?
1. Les mesures tècniques han d’entendre la realitat tècnica
Bloquejar IPs podia tenir sentit en una Internet amb servidors dedicats i serveis aïllats. En l’actual ecosistema de CDNs, núvols distribuïts i infraestructures compartides, aquesta aproximació genera inevitablement efectes col·laterals massius.
2. La transparència és imprescindible
Les decisions judicials i les seves implementacions tècniques haurien d’estar sotmeses a mecanismes públics de supervisió i auditoria. Sense dades obertes i observatoris independents com OONI, aquests impactes serien pràcticament invisibles.
3. Els comuns digitals necessiten governança democràtica
Internet és una infraestructura compartida. Les decisions que afecten la seva accessibilitat no poden considerar únicament els interessos econòmics d’un sector concret, sinó també els drets de la ciutadania, de les organitzacions socials i de la resta d’actors que hi desenvolupen la seva activitat.
4. Les xarxes comunitàries ofereixen una altra mirada
Projectes com guifi.net han defensat històricament una visió d’Internet basada en l’obertura, la participació i la gestió compartida de les infraestructures. Aquesta cultura posa l’accent en la proporcionalitat, la transparència i la minimització dels impactes sobre tercers.
Els fets documentats per OONI ens recorden que la governança d’Internet no és només una qüestió tecnològica, sinó també social i democràtica.
Una qüestió que va més enllà del futbol
La discussió no és si cal o no combatre la pirateria. És evident que els drets d’autor i els models econòmics que sostenen la creació cultural mereixen protecció.
La pregunta és una altra: podem fer-ho sense posar en risc la integritat de la infraestructura comuna d’Internet?
L’informe d’OONI mostra que, almenys en aquest cas, la resposta actual és negativa. I això obliga a repensar els mecanismes utilitzats, incorporant criteris de proporcionalitat, transparència i respecte pels drets digitals de tota la societat.
Perquè quan més de mig milió de llocs web innocents deixen de funcionar per veure un partit de futbol, el problema ja no és només la pirateria. El problema és la pròpia arquitectura de governança de la xarxa que estem construint.