La Comissió Europea, a través de la Vice-Presidenta, la Sra. Neelie Kroes, va fer una crida per rebre idees per permetre desenvolupar els objectius de l’Agenda Digital Europea, entre les quals van fer una selecció entre les quals hi som nosaltres, per després fer una sessió de treball que es va fer el passat dilluns 25 a Brusel·les. Des de la Fundació vam aportar una idea que en realitat, al menys a nosaltres, no és pas nova i que es resumeix en continuar el que estem fent: Habilitar a l’usuari que es proporcioni la seva pròpia connexió, i millorar-ho perquè es pugui fer a gran escala, i incloent les xarxes de nova generació, com la fibra òptica, el que no s’ha de confondre amb deixar d’utilitzar les tecnologies sense fils. En resum, el mateix que ja estem procurant ara.
La sessió de treball va consistir en un procés que permetia anar combinant les diferents propostes dels assistents, de la manera que es va fer permetia enunciar-les de manera que es podien combinar entre elles. En el cas de la nostra proposta desenvolupa de ple alguns dels aspectes de l’Agenda Digital, i encaixa perfectament no en una, sino en dues de les propostes de síntesi final: Iniciatives “Bottom-up” per aconseguir alternatives als models de negoci tradicionals, i el foment del talent europeu. A destacat una dada important: Allà on tenim presència, alguns dels objectius en l’àmbit de la inclusió digital, ja ens hi acostem ara, tot just al 2010!
Ara cal veure com es va avançant en aquestes propostes. La meva primera impressió és que més enllà de l’encert que tingui cada iniciativa en la seva execució, hi han dues dificultats importants: Una és el necessari canvi de cultura que hi ha d’haver: La iniciativa de la Comissió està bé sempre i quan el que ells anomenen “stakeholders” (és a dir, tots plegats) sapiguem posar el focus necessari en desenvolupar els respectius objectius i obtenir sinergies quan sigui possible abans que no pas preocupar-nos pels conflictes d’interès que ens puguin causar els altres, i això no ho dic pas per la comissió, sinó pels propis implicats, o mes ben dit, per l’actitud que per part d’alguns d’ells em va semblar observar, tant de bò m’equivoqui amb aquesta preocupació i només sigui més una anècdota o un malentès que no pas una realitat. L’altra dificultat, que és més aviat és un problema nostre en particular, és saber explicar i demostrar quin és el potencial que de debò és capaç de fer la societat civil en el seu conjunt. Hi ha qui pensa que algunes actuacions només les poden fer grans empreses, que la societat civil no és capaç d’organitzar-se com per resoldre alguns reptes tecnològics. Però jo aquí jugo amb avantatge: Nosaltres sí que coneixem aquest potencial, i és infinit. El que ens toca ara doncs es resumeix en una parau-la, fem-ho.