Les xarxes comunitàries d’Internet representen un model alternatiu i innovador per proporcionar connectivitat a les comunitats locals. Al funcionar com a béns comuns, aquestes xarxes posseeixen el potencial de transformar la manera en què les persones accedeixen i utilitzen Internet. A més, ofereixen una sèrie de beneficis tant per als individus com per a les comunitats en general, incloent-hi un accés més ampli a la informació i l’empoderament de les comunitats locals.
Què és la governança del bé comú i com s’aplica a les xarxes comunitàries d’Internet?
La governança del bé comú, com va descriure Elinor Ostrom, és un marc conceptual que destaca la importància de la gestió col·lectiva dels recursos compartits per les comunitats locals. Aquesta teoria argumenta que les comunitats poden gestionar eficaçment els seus béns comuns mitjançant institucions autònomes i pràctiques de governança adaptativa.
En el context de les xarxes comunitàries d’Internet, la governança del bé comú implica la participació activa dels membres de la comunitat en la presa de decisions i la gestió de la infraestructura de xarxa. A diferència del model tradicional de telecomunicacions, on les decisions es prenen de dalt a baix per part d’empreses o governs, les xarxes comunitàries funcionen amb principis de democràcia participativa i responsabilitat compartida.
A través de pràctiques de governança del bé comú, les xarxes comunitàries d’Internet poden assegurar una distribució equitativa dels recursos, una gestió sostenible de la infraestructura i una adaptació efectiva als canvis del context local. Això contribueix a crear xarxes més resilients i cohesionades que serveixen millor les necessitats de les comunitats locals.
Quins exemples de béns comuns hi ha en recursos que inclouen terres, aigua, aire o connectivitat a Internet?
Els exemples de béns comuns en recursos que inclouen terres, aigua, aire o connectivitat a Internet són variats i abracen diverses àrees de la vida quotidiana. Aquí en tenim alguns:
- Aigua: Les fonts d’aigua potable són un exemple clàssic de bé comú. En moltes comunitats, els rius, els llacs i els aqüífers són compartits per diversos usuaris i es gestionen col·lectivament per garantir-ne la sostenibilitat i l’accessibilitat per a tothom.
- Terres de cultiu, pastures i boscos: En moltes regions, les terres són considerades comuns, ja que són utilitzades i compartides per a la producció d’aliments, la pastura del bestiar o l’aprofitament dels boscos per diverses comunitats i famílies. La gestió sostenible d’aquestes terres és crucial per al benestar continu de les comunitats.
- Aire: Malgrat que sovint és oblidat, l’aire que respirem és un bé comú essencial. La qualitat de l’aire afecta a tothom i és responsabilitat col·lectiva de les societats assegurar-ne la neteja i la preservació per a les generacions futures.
- Connectivitat a Internet: En l’era digital, l’accés a Internet s’ha convertit en un bé comú essencial. Les xarxes d’Internet són compartides per persones arreu del món i són essencials per a la comunicació, l’educació i l’accés a la informació. Garantir una connectivitat equitativa i accessible és fonamental per a la participació plena a la societat actual.
I, sobre, els béns comuns digitals?
Els béns comuns digitals són aquells recursos digitals que es comparteixen i gestionen col·lectivament per una comunitat en línia i juguen un paper fonamental en la creació d’un ecosistema digital més inclusiu i participatiu. Els exemples següents de plataformes i recursos proporcionen accés universal a la informació i faciliten la col·laboració i la innovació en línia. La seva preservació i protecció són essencials per garantir-ne la disponibilitat i el benefici per a tothom. Aquests béns poden incloure un àmpli conjunt de continguts i serveis accessibles a través d’Internet. Aquí tens alguns exemples de béns comuns digitals:
- Programari de codi obert: El programari de codi obert és un exemple de béns comuns digitals. Aquests programes són desenvolupats i mantinguts per una comunitat de programadors i s’ofereixen gratuïtament per a l’ús de tothom. El codi obert fomenta la col·laboració i la transparència, permetent que els desenvolupadors contribueixin i millorin constantment el programari.
- Recursos educatius oberts: Els recursos educatius oberts són materials d’aprenentatge, com ara llibres de text, vídeos i cursos en línia, que es publiquen sota llicències obertes perquè es puguin utilitzar, adaptar i compartir lliurement. Aquesta col·lecció de recursos educatius contribueix a democratitzar l’educació, permetent l’accés equitatiu a la informació i el coneixement.
- Wikipedia: Wikipedia és un exemple destacat de bé comú digital. Aquesta enciclopèdia en línia és creada i mantinguda per una comunitat de editors voluntaris de tot el món. Els continguts de Wikipedia estan disponibles gratuïtament per a tothom i abasten una àmplia gamma de temes, des de ciència i història fins a cultura popular i tecnologia.
- Plataformes de codi compartit: Plataformes com GitHub permeten als desenvolupadors compartir i col·laborar en projectes de programari de codi obert. Aquestes plataformes faciliten la col·laboració entre els membres de la comunitat i permeten el desenvolupament col·lectiu de nous programes i eines.
- Dades obertes: Les dades obertes són conjunts de dades que es publiquen sota llicències obertes perquè es puguin utilitzar, reutilitzar i redistribuir lliurement. Aquestes dades poden provenir de fonts governamentals, institucions acadèmiques o organitzacions no lucratives i poden utilitzar-se per a fins diversos, com ara la investigació, la presa de decisions i la innovació.
Per cert, qui era Elinor Ostrom?
Elinor Ostrom va ser una economista nord-americana que va destacar pel seu treball en l’àmbit dels béns comuns i la governança. Va rebre el Premi Nobel d’Economia l’any 2009 per la seva contribució al coneixement sobre la gestió dels béns comuns.
Ostrom va dedicar la seva carrera a estudiar com les comunitats gestionen els seus recursos compartits, com ara les aigües subterrànies, els boscos i les pastures. La seva investigació va desafiar la idea convencional que els recursos comuns necessiten ser regulats per governs centrals o pel mercat. En canvi, va demostrar que les comunitats locals sovint poden gestionar els seus béns comuns de manera eficient i sostenible mitjançant acords i normes locals.
El treball d’Ostrom va posar de manifest la importància de la participació comunitària, la confiança i la cooperació en la gestió dels recursos compartits. Les seves idees han tingut un impacte durador en els camps de l’economia, la sociologia i la política ambiental i han influït en les polítiques de gestió de recursos naturals arreu del món.