Entrevistem a Ramon Roca, president de la nostra Fundació perquè fa poc va anar a l’Índia, concretament a la regió de Kerala a presentar el projecte guifi.net a l’esdeveniment anomenat Swatantra’17.
En que consistia l’esdeveniment?
L’estat de Kerala històricament ha donat molt suport a iniciatives lliures, hi ha diferents projectes sense ànim de lucre, fa 15 anys cada dos o tres anys organitzen aquest esdeveniment.
Amb quins idiomes es presentava l’esdeveniment?
L’esdeveniment es presentava amb llengua anglesa, però també feien servir el seu idioma, el Malaiàlam que no només es parla a l’Índia sinó també es parla a certes zones al sud-est asiàtic.
Quants dies hi vas estar i de què quin era el contingut?
Vaig ser tres dies a l’esdeveniment i parlàvem, bàsicament, de programari lliure. També es van programar entrevistes amb el govern per parlar dels seus projectes. Allà es parlava de tots els aspectes relacionats amb programari obert, sobre recursos sanitaris, desenvolupament, tractament d’imatge, …., en definitiva, tot tipus de projectes, on jo vaig fer una xerrada de xarxes comunitàries.
Que et va fer decidir anar-hi? Ja havies estat a l’Índia?
A l’Índia ja hi havia anat altres vegades, feia uns deu anys que no visitava el país, em van parlar per tornar a anar-hi a fer una xerrada sobre xarxes comunitàries. A guifi.net tenim un reconeixement internacional, la gent ens identifica com una de les xarxes comunitàries més grans del món. El que em va fer anar a Swatantra era el fet que no era només anar a parlar allà sinó que també hi havia un projecte a nivell estatal que en diuen “tafon” on volien portar fibra a tot l’estat.
Que és el que més et va cridar l’atenció de la regió de Kerala? Política, demografia, medi ambient, …
Kerala és un estat molt bonic que està al sud de l’Índia i si has estat algun cop a l’India saps que hi ha molta diferència entre rics i pobres, en canvi a Kerala, per una banda, no hi ha tanta densitat de població, i per l’altra, el nivell de vida està molt més igualat i no hi ha tanta diferència entre persones riques i pobres.
Dels projectes que hi vas veure, què és el que més et va cridar l’atenció?
Van haver-hi molts projectes interessants, n’hi havia un que el presentava un home de les illes Canàries, Luis Alba, el projecte “Geneohealth” consisteix en com gestionar i informatitzar hospitals i s’ha fet a diferents països africans. Amb creació multimèdia, hi havia uns holandesos que presentaven un programa lliure, Blender, per modelat en 3D, i uns francesos de Tolosa de Llenguadoc que fan dibuixos animats també amb programari lliure.
Com van percebre el model i la Fundació guifi·net?
El van percebre bé, de fet l’estat de Kerala sempre ha estat obert a programari lliure, però no sabem com percebran el nostre projecte les empreses de Kerala.
Penses que en un futur hi haurà possiblitats de fer guifi·net a Kerala?
El concepte sí, però hi ha coses que ens falten millorar aquí, a casa nostra, conceptualment ho tenim molt treballant, també la part tècnica i pràctica de les compensacions, fa molts anys que ho estem fent i aplicant a diferents zones i amb diferents nivells, però el què ara estem, per exemple amb les compensacions té un elevat component de treball manual, vull dir que en quan a aspectes tècnic, de qualitat i de governança del model, els tenim clar, treballats i en aplicació però amb una dependència molt gran de les persones. Aquest és un aspecte a millorar en el que la Fundació està posant-hi esforç. Quan tinguem això, el model serà exportable, a Kerala o a on faci falta.
Ara mateix hi ha algun altre país on guifi·net es podria desenvolupar? És viable de tirar endavant un projecte en zones amb models d’accés a sistemes de telecomunicacions amb estats poc avançats?
Sí, persones interessades ni hi ha hagut sempre, el què passa és que potser no ho anomenen guifi·net però, com que estem desenvolupant un model obert, són molt semblants. De forma expressa, igual que ara hi ha a Kerala, hi ha més iniciatives, com la organitzada a la República Dominicana, l’anomenat programa “Voluntarios por la fibra”. També mantenim contacte amb una persona de Ghana que vindrà a aquest mes per fer una immersió i formació. Aquesta setman hem estat parlant amb gent de Síria. Per desgràcia, hi ha molts llocs al món on encara no hi arriba Internet en condicions o, directament, no en tenen, des de la Fundació intentem ajudar a tothom que ho necessiti.