Europa viu un moment decisiu. En els darrers mesos, la sobirania digital s’ha consolidat com una de les grans prioritats estratègiques de la Unió Europea. Les iniciatives per reforçar la capacitat tecnològica pròpia, impulsar la indústria dels semiconductors, desenvolupar infraestructures de núvol europees o regular la intel·ligència artificial responen a un objectiu compartit: reduir dependències i garantir que el futur digital d’Europa estigui alineat amb els seus valors democràtics.
Aquest és un debat imprescindible, però hi ha una pregunta fonamental que sovint queda fora del focus: qui controla les infraestructures físiques que fan possible Internet?
La infraestructura és també sobirania
No hi ha sobirania digital sense infraestructures digitals. La fibra òptica, els punts d’interconnexió, les xarxes de transport, els centres de dades o les infraestructures de proximitat són els fonaments sobre els quals es construeixen tots els serveis digitals.
Quan aquestes infraestructures es concentren en poques mans, també es concentra la capacitat de decidir com evoluciona Internet, quins territoris reben inversions, quines condicions econòmiques s’imposen i quin marge tenen les comunitats per construir alternatives.
La sobirania digital no consisteix únicament a fabricar tecnologia a Europa. També implica garantir que les infraestructures de comunicacions siguin obertes, accessibles, interoperables i governades d’acord amb l’interès general.
Les xarxes comunitàries són una peça que no pot faltar
Les xarxes comunitàries demostren que existeix una altra manera de desplegar infraestructures digitals. És un model basat en la col·laboració entre ciutadania, administracions, empreses, cooperatives i entitats socials, que comparteixen recursos per construir una infraestructura comuna oberta a tothom.
Aquest model aporta beneficis que encaixen plenament amb els objectius europeus, perquè:
- fomenta la resiliència de les infraestructures
- afavoreix la competència i evita dependències excessives
- facilita l’arribada de connectivitat a territoris on el mercat no sempre troba incentius per invertir
- promou la reutilització d’infraestructures existents
- genera economia local i capacitat tècnica distribuïda
- reforça la sobirania tecnològica de les comunitats
Parlar de sobirania digital sense incorporar aquests models és deixar fora una part essencial de la solució.
guifi.net: una experiència europea abans que Europa en parlés
guifi.net treballa des de fa més de dues dècades per demostrar que Internet també es pot construir com un bé comú, on la infraestructura oberta permet que múltiples operadors, administracions públiques, empreses, entitats i particulars comparteixin una mateixa xarxa sota regles transparents i no discriminatòries.
Un model que no substitueix el mercat, sinó que el complementa. Redueix barreres d’entrada, facilita la competència, optimitza les inversions i afavoreix que els recursos públics i privats generin un benefici compartit.
Quan avui Europa parla de resiliència, autonomia estratègica o infraestructures digitals obertes, està posant nom a molts dels principis que guifi.net fa anys que aplica sobre el terreny.
Una oportunitat per a les polítiques europees
La futura agenda digital europea ofereix una oportunitat única perquè les xarxes comunitàries deixin de ser considerades iniciatives singulars i siguin reconegudes com un instrument estructural dins de les polítiques públiques.
Aquest reconeixement hauria d’anar més enllà de les declaracions de principis i traduir-se en mesures concretes:
- incorporar les xarxes comunitàries en les estratègies de desplegament d’infraestructures digitals
- facilitar l’accés a finançament específic per a infraestructures obertes
- promoure marcs reguladors que afavoreixin la compartició d’infraestructures
- garantir que els recursos públics contribueixin a generar actius comuns i reutilitzables
- impulsar models de governança oberta i participativa
Europa necessita una infraestructura digital més resilient, més distribuïda i menys dependent de models excessivament centralitzats.
Construir sobirania des del territori
La sobirania digital no es construeix exclusivament als laboratoris, ni als grans centres tecnològics, ni a les seus de les grans empreses, també es construeix als municipis, a les zones rurals, als barris, a les cooperatives, als petits operadors i a les comunitats que decideixen organitzar-se per crear infraestructures compartides al servei de l’interès general.
És la història d’Internet la que ens ha ensenyat que les xarxes més resilients són aquelles que distribueixen la capacitat, comparteixen el coneixement i fomenten la col·laboració. Si Europa vol una autèntica sobirania digital, haurà d’anar més enllà de la tecnologia i apostar també per models oberts de governança de les infraestructures.
Perquè la sobirania digital no depèn només de qui desenvolupa el programari o fabrica els dispositius. També depèn de qui és propietari de les xarxes, de com es governen i de si aquestes infraestructures es conceben com un recurs privat o com un bé comú.
A guifi.net estem convençuts que una Internet oberta, compartida i comunitària no és només possible: és imprescindible per construir una Europa més resilient, més competitiva i més democràtica.